R.6 Sueca 5'5 - 2'5 El Ocho (Crònica per Salvador Máñez)
(más abajo crónicas anteriores de este club)
Sueca- El Ocho (5,5-2,5)
Per enèsima vegada es demostra que, de quan en quan, les partides semblen tornar-se malament totes a l’hora: això és que els va passar als jugadors de les taules 6 i 7 dels visitants a les acaballes de l’encontre. Tot i això, també es podria afirmar que els jugadors de Sueca van mostrar en aqueixos difícils moments una major presència d’ànim o fortalesa. No cap parlar ací de fortuna, ni menys encara “d’atracar” i altres vacuïtats.
A fi d’intentar sistematitzar l’encontre podriem dir que, a la taula 1, Andrés Fos va conduir la partida contra Igual amb la seua pressió posicional habitual, fins que en un moment donat el rival va cometre una errada que li va costar peça. Tot i que hagué de cedir un peó doblat al flanc de rei i un passat de les negres a la columna b, el suecà es va imposar amb claredat, degut a una nova imprecisió, causada per la manca extrema de possibilitats útils. A la taula 8 també hi hagué una pèrdua de peça, per part d’Amadeo Albert, encara que amb un perfil distint. El suecà perdé la dama, però va obtenir un fortíssim atac amb els alfils sobre el desemparat rei d’Herráez, qui optà per tornar material i forçar un final molt avantatjós. A les nobles taules 3 i 4, empats de Juan de la Calle i Joan Martínez contra Gómez i David, respectivament, en posicions de les quals cabria esperar més. A la quinta posició, Ricardo Cebolla (5,5/6 en el Campionat!!), no pugué passar de les taules, malgrat haver tingut durant moltes jugades una millor posició degut a la manca d’activitat de l’alfil de diagonals negres de Juárez. Fins el relat momentani tenim 2,5-2,5.
A la taula 2, una partida bastant tensa, potser no modèlica sota un punt de vista dels esquemes didàctics, en què Arturo Ramon aconseguí desbaratar les maniobres blanques inspirades en el gambit de dama. A manca de l’oportú Cf3, les negres feren un trencador ...e5, amb què, a la llarga, l’afil negre de c8-e6 va tindre un important paper, i les blanques de Hurtado van veure la desfeta pel dèbil flanc de dama.
Tornant al que seria l’inici d’aquesta crònica hem de referir-nos a les partides del desenllaç. A la taula 7, Juan del Arco proposà taules en posició eixuta, després d’un final de dama i alfil contra dama i cavall, en mútua escassetat de temps. Sapena no acceptà i pres de la obnubilació pròpia del moment li va caure la bandera, mentre considerava si s’havia o no completat la jugada del seu cavall. En la opinió d’Eugenio Moreno, vessada al cronista, una maniobra Db8 i Ad6 apuntant al cavall clavat a f8, haguera estat decisiva, jugades abans.
A la taula 6, Fidel Oltra, passà per notòries dificultats causades del peó lliure de les blanques a la columna h. La desprotecció del rei blanc de Moronta era, per contra, un handicap. La precipitació d’aquest jugador després del canvi de dames, va dur a l’activació del cavall negre amb un escac al rei, que permetia la defensa de la falange de peons al flanc de dama. El final no era ja difícil de conduir i es va guanyar, encara que el nostre MF Fos, ens va explicar post mortem com el cavall haguera pogut donar mate al rei al racó a1, ja que l’alfil no podia controlar e3 i b4 simultàniament.
R.2 Sueca 4 - 4 Zugzwang (Fotos y crònica per Salvador Máñez)
Sueca 4 – Zugzwang 4
Ja feia molt de temps que no jugava el CE Sueca a la sala principal de la primera planta del Casino “La Agricultura”. El rival de torn era el Zugzwang, en la seua primera visita al nostre local, i és un equip fort, amb jugadors de gran experiència. Primer d’altres coses, convé dir questa crònica es basa en les observacions fetes gairebé en la nocturnitat, i responen sols a la fase final de les partides.
A la primera taula, un duel de campions! Andrés Fos-Paco Sánchez. L’estratègia tipus “Benko” escollida per les negres els va donar una un peó passat al flanc de dama, que resultà ser imparable. Tot allò va anar precedit per un dispositiu de torres doblades i l’alfil per la diagonal a1-h8, com és temàtic.
Al costat, Arturo Ramón, aconseguí les taules contra Julián Borissov, aprofitant les immenses possibilitat del cavall en estructures amb peó doblat i alfil de reduïda activitat. Fins i tot semblava que podia guanyar amb peó de menys.
A la taula 3 taules de Juan de la Calle qui, en dèficit de temps, no trobà la millor continuació contra O’Neill. No estigué afortunat Joan Martínez, amb negres a la taula 4, on s’imposà Ricardo Díaz en una lenta imposició de torre sobre alfil, amb peons, basant-se en algunes clavades i majoria al flanc de dama. Per davant 1-3.
En la segona secció vingueren les victòries suecanes. Per orde cronòlogic i amb blanques, Ricardo Cebolla li guanyà a Edgar Bellver amb una molt atípica Bird, en què les negres, sotmeses a una ferma pressió posicional hi hagueren de concedir g6, després entraren en una perillosa dinàmica de canvis que conduïren a la desfeta, malgrat que hi havia complicacions interessants.
A la taula setena, Juan del Arco va escriure una brillant pàgina d’escacs, tot i que tècnicament estava perdut en algun moment, però es van donar circumstàncies variades de tipus psicològic que van fer voltar la situació. El cas va ser que, en principi, dos peons centrals lligats semblaven garantir la victòria de Jesús Buenafé, però perguè una peça menor cavall en un marejol, i del Arco aconseguí reubicar-lo, amb emocionats maniobres, oprimits els dos pel temps, i amb oferta blanca de taules, que de ser acceptades hagueren significat la victòria del Zugzwang.
Amb negres, taula vuitena, Amadeo Albert, va patir una clavada del cavall de c6 i, encara que l’enroc immediat li donà possibilitats de fort contraatac, en última instància no pugué remuntar a unes eventuals taules a Miguel Ríos. En tot cas presentà dura batalla. A la taula sisena, molt treballada victòria de Fidel Oltra front Paris Turégano. El suecà gaudia d’una certa millor posició al llarg de la partida al flanc de rei, per on infiltrà una torre, i al final acabà amb un final de torre i peó guanyador. Als tauleres de darrere el resultat va ser 3-1 pels locals.
Segona jornada i segon empat en aquesta Primera Autonòmica d’enguany!
Salvador Máñez
Sueca- El Ocho (5,5-2,5)
Per enèsima vegada es demostra que, de quan en quan, les partides semblen tornar-se malament totes a l’hora: això és que els va passar als jugadors de les taules 6 i 7 dels visitants a les acaballes de l’encontre. Tot i això, també es podria afirmar que els jugadors de Sueca van mostrar en aqueixos difícils moments una major presència d’ànim o fortalesa. No cap parlar ací de fortuna, ni menys encara “d’atracar” i altres vacuïtats.
A fi d’intentar sistematitzar l’encontre podriem dir que, a la taula 1, Andrés Fos va conduir la partida contra Igual amb la seua pressió posicional habitual, fins que en un moment donat el rival va cometre una errada que li va costar peça. Tot i que hagué de cedir un peó doblat al flanc de rei i un passat de les negres a la columna b, el suecà es va imposar amb claredat, degut a una nova imprecisió, causada per la manca extrema de possibilitats útils. A la taula 8 també hi hagué una pèrdua de peça, per part d’Amadeo Albert, encara que amb un perfil distint. El suecà perdé la dama, però va obtenir un fortíssim atac amb els alfils sobre el desemparat rei d’Herráez, qui optà per tornar material i forçar un final molt avantatjós. A les nobles taules 3 i 4, empats de Juan de la Calle i Joan Martínez contra Gómez i David, respectivament, en posicions de les quals cabria esperar més. A la quinta posició, Ricardo Cebolla (5,5/6 en el Campionat!!), no pugué passar de les taules, malgrat haver tingut durant moltes jugades una millor posició degut a la manca d’activitat de l’alfil de diagonals negres de Juárez. Fins el relat momentani tenim 2,5-2,5. A la taula 2, una partida bastant tensa, potser no modèlica sota un punt de vista dels esquemes didàctics, en què Arturo Ramon aconseguí desbaratar les maniobres blanques inspirades en el gambit de dama. A manca de l’oportú Cf3, les negres feren un trencador ...e5, amb què, a la llarga, l’afil negre de c8-e6 va tindre un important paper, i les blanques de Hurtado van veure la desfeta pel dèbil flanc de dama.
Tornant al que seria l’inici d’aquesta crònica hem de referir-nos a les partides del desenllaç. A la taula 7, Juan del Arco proposà taules en posició eixuta, després d’un final de dama i alfil contra dama i cavall, en mútua escassetat de temps. Sapena no acceptà i pres de la obnubilació pròpia del moment li va caure la bandera, mentre considerava si s’havia o no completat la jugada del seu cavall. En la opinió d’Eugenio Moreno, vessada al cronista, una maniobra Db8 i Ad6 apuntant al cavall clavat a f8, haguera estat decisiva, jugades abans.
A la taula 6, Fidel Oltra, passà per notòries dificultats causades del peó lliure de les blanques a la columna h. La desprotecció del rei blanc de Moronta era, per contra, un handicap. La precipitació d’aquest jugador després del canvi de dames, va dur a l’activació del cavall negre amb un escac al rei, que permetia la defensa de la falange de peons al flanc de dama. El final no era ja difícil de conduir i es va guanyar, encara que el nostre MF Fos, ens va explicar post mortem com el cavall haguera pogut donar mate al rei al racó a1, ja que l’alfil no podia controlar e3 i b4 simultàniament.
R.2 Sueca 4 - 4 Zugzwang (Fotos y crònica per Salvador Máñez)
Ja feia molt de temps que no jugava el CE Sueca a la sala principal de la primera planta del Casino “La Agricultura”. El rival de torn era el Zugzwang, en la seua primera visita al nostre local, i és un equip fort, amb jugadors de gran experiència. Primer d’altres coses, convé dir questa crònica es basa en les observacions fetes gairebé en la nocturnitat, i responen sols a la fase final de les partides.
A la primera taula, un duel de campions! Andrés Fos-Paco Sánchez. L’estratègia tipus “Benko” escollida per les negres els va donar una un peó passat al flanc de dama, que resultà ser imparable. Tot allò va anar precedit per un dispositiu de torres doblades i l’alfil per la diagonal a1-h8, com és temàtic.
Al costat, Arturo Ramón, aconseguí les taules contra Julián Borissov, aprofitant les immenses possibilitat del cavall en estructures amb peó doblat i alfil de reduïda activitat. Fins i tot semblava que podia guanyar amb peó de menys.
A la taula 3 taules de Juan de la Calle qui, en dèficit de temps, no trobà la millor continuació contra O’Neill. No estigué afortunat Joan Martínez, amb negres a la taula 4, on s’imposà Ricardo Díaz en una lenta imposició de torre sobre alfil, amb peons, basant-se en algunes clavades i majoria al flanc de dama. Per davant 1-3.
En la segona secció vingueren les victòries suecanes. Per orde cronòlogic i amb blanques, Ricardo Cebolla li guanyà a Edgar Bellver amb una molt atípica Bird, en què les negres, sotmeses a una ferma pressió posicional hi hagueren de concedir g6, després entraren en una perillosa dinàmica de canvis que conduïren a la desfeta, malgrat que hi havia complicacions interessants.
A la taula setena, Juan del Arco va escriure una brillant pàgina d’escacs, tot i que tècnicament estava perdut en algun moment, però es van donar circumstàncies variades de tipus psicològic que van fer voltar la situació. El cas va ser que, en principi, dos peons centrals lligats semblaven garantir la victòria de Jesús Buenafé, però perguè una peça menor cavall en un marejol, i del Arco aconseguí reubicar-lo, amb emocionats maniobres, oprimits els dos pel temps, i amb oferta blanca de taules, que de ser acceptades hagueren significat la victòria del Zugzwang. Amb negres, taula vuitena, Amadeo Albert, va patir una clavada del cavall de c6 i, encara que l’enroc immediat li donà possibilitats de fort contraatac, en última instància no pugué remuntar a unes eventuals taules a Miguel Ríos. En tot cas presentà dura batalla. A la taula sisena, molt treballada victòria de Fidel Oltra front Paris Turégano. El suecà gaudia d’una certa millor posició al llarg de la partida al flanc de rei, per on infiltrà una torre, i al final acabà amb un final de torre i peó guanyador. Als tauleres de darrere el resultat va ser 3-1 pels locals.
Segona jornada i segon empat en aquesta Primera Autonòmica d’enguany!
Salvador Máñez
y ese zugzwang ahi
ResponderEliminar