R.11 1ª AUTONÒMICA NORD: Sueca 5'5 -2'5 Xàtiva (crònica per Salvador Mañez)



Ronda 11. Primera Autonòmica Nord

Sueca-Xàtiva: 5,5-2,5

Fàcil d’arribar el Pavelló de Vila-Real. Vesprada de plugims. Ens enfrontem al Xàtiva, que dissortadament baixa de categoria, mentre que nosaltres ens vam salvar la ronda anterior, a Sedaví. L’equip de la Costera manca d’alguns dels seues referents en les taules de dalt, mentre que el Sueca porta una alineació, més o menys standard, llevat de l’absència de De la Calle. En totes les taules hi hagué lluita, malgrat que en cinc d’elles es va acabar amb repartiment del punt. A la segona, Roselló-Cebolla, Escandinava controlada, final de torres amb mols peons, sense arribar a violències. A la tercera, Oltra no arriba a traure profit del Gambit Escocés (això passa “en las mejores familias” !!) i Albuixech trau notable avantatge en final de dames i peons; però permet que un peó-alfil arribe a sèptima amb suport reial: taules (és molt còmode, des de fora, dir-les “teòriques”). A la quarta: plantejament conservador de Fernández amb blanques, front a l qual Ramón no troba un pla suficient; mutu acord. A la sisena i huietena, el que hi hagué va ser mútua angoixa, en versions diferents. Grau-Albert: els dos van exprimir les possibilitats, obriren la posició amb perillosos peons passats finalitzant en repetició de jugades. Albuixech (fill)-Máñez: interessant atac antisicilà que malament intentà bloquejar el cronista. El jove guanyà la qualitat, però cedí el control de les casetes negres, i hagué de tornar el material; la proposta blanca de taules va ser acceptada en moderat apur de temps.

Les victòries riberenques van vindre en blanques, taules 1, 5 i 7. Fos-Sanz: el FM suecà va mamprendre un atac central amb guany d’espai,amb el què, sense necessitar del quasi-preceptiu enroc, li donà prompte avantatge decisiu per incursió per la columna “d”. Espasa-García: inicialment correcta pugna pel centre, i en poques jugades es va desequilibrar a favor del blanc amb salt de cavall demolidor. Martínez-Lluch: llarga lluita posicional desencadenant d’un final de torres en què semblava que les doblades en sèptima anaven a sentenciar. Nogensmenys, el setabense maniobrà amb prudència, malgrat que no pugué defendre el final de peons simplificat. En la meua opinió sembla haver “pedrera” a Xàtiva. També, certament, a Sueca, què la vorem i prompte, en dansa.




R.8 1ª AUTONÒMICA NORD: Mislata B 4 -4 Sueca (crònica per Salvador Mañez)


Mislata B 4 - Sueca 4

Era un encontre a priori molt complicat per al Sueca, donada la força que pot assolir l’equip de l’Horta, com així va ser efectivament. Si l’empat es pot considerar un èxit, cosa dubtosa en la realitat ja que no vam estar lluny de guanyar, s’hauria aquell d’atribuir a una actuació brillant a les tres primeres taules, on Fos, Cebolla i de la Calle es van imposar, respectivament a Moreto, Lucas y Sánchez. En els tres casos van ser partides parcialment bloquejades. 

De les dos primeres seria pretenciós fer un comentari sòlid. Únicament sé que Fos guanyà peça relativament prompte amb una seqüència de moviments de cavalls sobre una oprimida posició blanca. En la partida de Cebolla es va veure una espècie de carrera per coronar, en la qual el suecà arribà abans amb un peó central i el rei més actiu. La partida de de la Calle va ser l’última en acabar: en la meua opinió les negres van oferir una molt bona partida, en què l’enorme diferència d’activitat dels alfils de casetes blanques va decidir. Açò dit en termes molt generals, ja que hi hagueren complicacions tàctiques que duraren fins l’últim instant, en què el vigilant alfil a la gran diagonal assegurà la coronació i evità eventuals amenaces de mate.

A la taula 4 una bona lliçò d’escacs per part d’Artur Ramón i Francisco Valero. El primer, amb blanques oferí la qualitat per peons, però l’exacta resposta del contrincant li va permetre arribar a unes disputades taules. Quelcom paregut va ocórrer a la taula 7, on Martínez va heroicament suportar la forta pressió que durant tota la partida li exercí Primo qui pareixia haver pogut endur-se el punt en algun moment. A la taula 6, Albert estigué apunt de véncer per temps a Moreno, però aquest va salvar una situació compromesa en extrem i, en una altra carrera de coronacions es va avançar. A la taula 8, bona partida de Máñez, que aprofità una inicial descoordinació de les negres en el Gambit Belgrad. Garijo es va refer aprofitant algunes indecisions blanques, les quals haurien d’haver doblat torres en “e” millor quan podien. En un moment donat Máñez va cometre una greu errada que li costà la dama, i va abandonar.





R.6 1ª AUTONÒMICA NORD: Gambito 5'5 - 2'5 Sueca (crònica per Salvador Mañez)


GAMBITO-SUECA: 5,5-2,5

Era la l’última vesprada en què el Gambito jugava al Restaurant “El Rancho”, a Mislata. La sala de joc, separada, tenia comunicació directa amb el propi establiment, però constituïa una unitat simbològica i decorativa: un cartel d’Enrique Ponce quan era més jove, una espècie de finestra closa, negra i enorme, un espill anunci de brandy Espléndido amb un dibuix d’un xiquet ben vestit , uns llums de recobriment metàl·lic daurat, un barret mexicà ple d’abaloris cosits, uns quadres i petis plats d’ambient valencià (barraques i coses així), un parell de bastons de mànec corbat, etc ... i huit taules amb espai més que suficient per a jugar a gust i anotar la partida sobre una superfície molla. Certament, els jugadors locals s’ha de dir que ens van rebre amb senyals de franca cordialitat, i, més enllà, la correcció va ser una constant. Conste que vaig deixar la sala un poc abans que s’acabara la setena partida.

Taula 1: Carlos E. Carbonell-J. Andrés Fos. Taules desprès d’àrdua batalla de conflictes entre cavalls i torres per dominar el centre. Bastant tensió durant jugades. Al final, l’alfil doblement negre va aconseguir les taules per l’amenaça sobre el peó “a”, base de la cadena.

Taula 2: Ricardo Cebolla-Rafa Marí; obertura Sokolsky, un esquema que fa trenta anys tenia molt de predicament al meu club! Estructures bastant simètriques en general, reis protegits, s’arriba a un final d’alfil contra cavall. S’imposa Marí amb llargues maniobres: peons ubicats sols al flanc de rei; gairebé bloquejats, són conceptes teòrics que afavorien al negre. Supose que els contrincants hauran determinat ja si la posició blanca era salvable o no. No puc dirimir-ho ara!

Taula 3: Al meu parer extraordinària partida de Fidel Oltra amb negres, que no puguè materializar, malgrat la pacient tasca de desenvolupament central. Uris, que, no cal dir-ho, és un gran jugador, salvà la pell en situació UVI, i s’imposà al final, passada la tensió.

Taula 4: Arturo Ramón-Raúl Carbonell. Partida d’atac amb enrocs oposats, publicable sota lepígraf de demolició de l’enroc! Durant molt de temps les negres hagueren de patir un setge infernal per la columna h, i l’alfil blanc perforant el nucli defensiu. No m’agrada l’expressió, però Arturo mereix un “chapeau”!

Taula 5: Ramón Navarro-Paco Espasa. Les negres van conduir molt bé la partida: a canvi del peó “e” endarrerit van obtenir un joc lliure de peces amb dama, torre i cavall molt actius pel flanc de rei. Una fase final de la partida amb les característiques del mig joc, emocionant. No sé si 37...Ce3 en comptes de 37...Cf4 valdria. Navarro aconsegueix alliberar l’alfil tancat en a6. Taules per repetició. Digna d’un bon aplaçament d’èpoques pretèrites.

Taula 6: Amadeo Albert-José M Macián. En tot moment vaig vore les negres pulcres i pacients. Amadeo va presentar tota la batalla aguda que pugué al planteig indi del jugador del Gambito, un representant d’aquell eximi equip de la Falla Exposició, si no recorde malament. Notòri avantatge negre en acabar.

Taula 7: Rafael Simón-Joan Martínez. És la primera vegada que veig jugar a ambdós jugadors, encara que vos parega difícil. El blanc planteja una obertura anglesa amb Ag2; el negre la tracta a l’estil nimzoindi. Complicacions en fase primerenca; gairebé en l’obertura. El riberenc pot eixir airós i s’arriba a un final d’alfils de distint color, en què Martínez té dos peons lligats. No es pot forçar i taules.

Taula 8: Salvador Máñez-Salvador Blasco. 1.Cf3 d6 .... Dubte que l’elecció negra haguera pogut ser més fastiguejant, però queda tota la partida encara! S’arribà a una espècie de defensa Rivas, en què Blasco tingué les idees més clares. De vegades això és més important que la intrínseca validesa. El transcórrer de la partida va tindre elements típics de la índia de rei. Malgrat que en la jugada 27 encara estaven totes les figures a la taula, un parell d’errades estratègiques greus van conduir a una posició insalvable a les blanques en poques jugades.
Comparte en Google Plus

Acerca de Vicent

Colabora en AjedrezValenciano.com

0 comentarios :

Publicar un comentario