Crònica del C.E. Sueca, ronda 10 (per Salvador Mañez), Sueca 7 – 1 Benifaió

Sueca 7 – Benifaió 1


Porte tota la temporada preguntant-me cóm pot ser que el Benifaió acumule una temporada tan dolenta com l’actual, malgrat tindre un equip tan apanyat. No és que tinguen ELO i no-ELO. Els conec i són molt competitius. El dissabte passat vingueren a Sueca amb una alineació standard que no pressagiava el final tan rotund.




En la primera taula el  nostre FM A. Fos va desmuntar a canonades l’enroc negre basant en la conjunció de les peces menors suportada desde darrere per dama i torre, com està manat. En particular hi hagué un demoledor Cg5 inquirint l’alfil negre a “e6”  i a la vegada l’escac “h7”. A la següent taula, exemple del que passa de vegades: defensa activa de les negres en l’obertura, transformada en partida anodina en apariència per la seguretat de V. Martínez. A partir d’ahí, maestria de R. Cebolla per conduir el final de torres, i després de peons, a una victoria formidable. Continuem amb dues victòries més, F. Oltra amb blanques, contra Vidal, i J de la Calle, amb negres contra J. Martínez. Dos factors comuns: atacs posicionals, un poc parsimonioses contra les tancades defenses negres en forma de defiancheto, i un més: partides llargues. Quan els canvis de peces netejaren un poc el tauler, ja ben caiguda la vesprada, els punts van caure del costat dels locals.



A les quatre taules posteriors dues taules molt lluitades: a la taula cinquena J.del Arco hagué d’acceptar un final inferior, després de no poder forçar la siciliana de M. Satorres, on sols faltà donar-li un poc de vida a l’alfil a “d3”. En acabar, taules en un final esquàlid de torre i peó contra torre i dos peons. A la taula vuitena, C. Tarazona, amb negres, va aplicar el pla de la invasió del flanc de dama amb els cavalls coordinats bellament contra una torre. Hi hagué un moment en que una d’aquestes bèsties va morir per defendre el rei al mig del tauler, i només un peó passat li va valdré per salvar la partida contra Rosaleny; taules. Per a finalitzar aquest crónica relatar dues victòries a les taules sis i set: JV Vivó amb negres li guanyà una peça a S Sanchis, un solitari alfil a “g2”, per escac doble, i el de Benifaió va abandonar; S. Máñez va aconseguir desfer-se de F. Cuartero, amb paciència benedictina en un llarg final de cavall bò contra alfil tancat, que li va  costar déu i ajuda.


A falta d’una jornada el nostre club està en situació oportuna de recobrar la Primera Categoria, que fa dos anys vam perdre contra Dama Roja en infausta jornada. Ja es vorà què passa en aquesta nova situació






Montserrat 1,5 – Sueca  6,5



Encontre entre dos equips de pobles extrems de la Ribera: Montserrat, zona de vells secans del Magre, i Sueca, la marjal costanera vora el Xúquer. També una visita a un local nou per a nosaltres, una característica i neta llar dels jubilats, al Carrer Major. Agradable sorpresa la de vore tanta joventut en l’equip local!
En el Sueca, més o menys els de sempre, però amb la repentina indisposició de Tarazona, que no va poder estar-hi. Tanmateix, tornaven a participar Fos i Albert.


A la taula 1, victòria de Fos per mitjà d’un atac inapel·lable muntat sobre la columna “f” i invasió amb allò que jo mateix anomenava “diagonals diriments”


A la taula 2 es va desenvolupar una magnífica partida posicional en la que Cebolla va aplicar de manera geométrica els principis clàssics de l’apertura Bird, extremant en control d’e5 i aplicant un atac al rei que no puguè consolidar. Taules al final, i última partida en acabar. 

De les tres partides restant amb blanques, els suecans s’imposaren en totes: de la Calle, Albert i Máñez, cadascun en el seu estil típic van aconseguir reduir l’espai de maniobra de les negres. En el primer cas es va produir una demolició de l’enroc aprofitant una descoordinació; en el segon Amadeo va obligar al seu rival a fer un enroc llarg poc favorable; i en el tercer a fortíssima pressió posicional contra l’enroc va ser resolta oportunament pel monserratí, però desembocà en un final de inferior torre i peons (78 jugades!).

Amb negres punts sencers per a Oltra i Espasa: la primera de les dos esforçada i llarga lluita per a nugar el blanc amb la Caro-Kann; la segona, siciliana, amb un desenllaç una mica cruel basat en la debilitat de la diagonal b6-f2. Per finalitzar, victòria dels locals en la taula 5, en la qual del Arco s’esforçà dura i vanament per equilibrar l’exacte joc central de les blanques.











Primera visita del Sueca a l’ample local que el Xàtiva utilitza al Centre Social de Majors, un edifici ubicat junt a una xemeneia de rajola molt alta, entre els carrers Abu Massaifa i de la Reina. Els locals, que van tenir l’amabilitat  (Juan Carlos Ramírez!)  d’esperar que els suecans pugurem arribar, no disposaven de més de set jugadors. 


Al poc de temps el resultat era ja de 0-3, ja que Oltra (2) i Tarazona (7) es van imposar en poques jugades. Passada una estona més dilatada, Espasa (5), amb negres, es va anotar el punt emprant una siciliana i demostrant la incorrecció d’un sacrifici de peça per dos peons a “b5”. Assolitaçò, va caure una victoria per als setabenses, en concret a la taula primera, on Cebolla va inclinar el rei contra Esteve, tal vegada degut a la manca d’auxili en defendre el fiancheto debilitat (1-4). 

Quedaven tres partides molt disputades; una d’elles més sanguinària, la de Máñez (6), qui va traure profit d’un xicotet desconcert de López, potser produït per l’apariència de perill de diagonals i columnes obertes contra el rei (1-5).  

 Les altres dues victories del C.E. Sueca es van aconseguir després de prolongat tràmit posicional: de la Calle (3) i del Arco (4) hagueren de tirar mà de bona part de l’arsenal de coneixements per a batre els seus joves contrincants. 

Al final 1-7, i a seguir amb la il·lusió les properes jornades.


 







Disputadíssim encontre a L’Agricultura i molt competitiu conjunt de El Ocho-B. Fins el moment final no hi havia res decidit. 

Victòries locals amb blanques a les taules 1, Fos, i 7, Máñez. En el primer cas un joc molt obert, propici a la táctica de columnes i diagonals, on la iniciativa blanca va desequilibrar ràpidament. En el segon cas, pressió posicional mantinguda i desenllaç en bon estil, aprofitant les indecisions de Granell. Dues victories més amb negres: a la segona taula treballada i pulcra partida de Cebolla, partint d’una posició tipus Pirc, restringida. A l’última taula també bona partida de Tarazona que va saber esperar i aprofitar el moment front l’atac Morra, ja en el pur final. A la zona mèdia, domini dels de l’Horta: Albert i del Arco es van vore superats, el primer d’una manera més sagnant amb les peces blanques, el segon, de manera més cuinada, però inapel·lable en última instancia, degut a la inactivitat del alfil negre de g7. Espasa va oferir una partida molt característica de la Najdorf-Leonhardt i no sé exactament el que passà, pero hi hagueren taules amb la taula plena de fusta. La partida més complicada a efectes del resultat va ser la de Fidel Oltra (taula 3): domini central i espai per al suecà, i una certa acumulació de peces majors negres contra un rei gairebé nuet. Açò li costa una peça al blanc, recuperada després per gràcia de la majoria de peons. Final de torres taules.
 











El Fiancheto 5 – Sueca 3

Va ser un dels dies en què penses que l’equip ha perdut perquè s’han capgirat les coses. S’ha tort allò que duia un camí més favorable. Supose que és un pensament que en ocorre a tots. Abans de res procedeix assenyalar que els locals ens van esperar un poc a que trobàrem el Col·legi, ens feren alguns un cafenet, etc etc. Com anècdota diré que molts del CE Sueca creien que mai haviem anat a Ontinyent. No és cert: els anys 1985 i 1986 vam estar allí; a un casino molt cèntric, amb al·legories de Moros i Cristians.


Blanques: victòria de la Calle contra Francés, mantenint una prolongada iniciativa posicional. Victòria també per a Espasa contra Bellver, en aquest cas després d’una greu errada del jugador del Fiancheto, qui possiblement gaudia d’avantatge decisiu. Cebolla, a la taula 2 no va traure avantatge d’apertura i al final va perdre peça. Heras, a la taula 8 jugà una meritòria partida anti-Najdorf en què la major seguretat de Rubio acabà imposant-se. Negres: taules de Fos contra Martínez, en una Caro-Kann, variant de l’avanç amb iniciativa i bloqueig total. Taules també de Máñez contra Rico, en una partida en què, amb una espècie de GD-Tarrasch, no trobà el camí definitiu, quan pareixia que anava a imposar-se més o menys contundentment. Pel que fa a les “capgirades”, Oltra i Albert, amb bones partides, no sé si amb suficient marge guanyador, acabaren perdent. En el primer cas van ometre poder arribar a taules teòriques, amb alfil de menys; i en el segon van perdre peça.

Tot açò vist des de l’òptica suecana i amb la consideració de que, tal vegada, estàvem en un encontre que podrà tindre implicacions al final de la competició.





Sueca 5 – Silla 3

Primer encontre de la nova temporada al Casino “La Agricultura”, amb la peculiar circumstància al voltant de la possible alineació dels vistants: Silla o Silla B?. Una història al·lucinant en què ara no entrarem. No sé si és un tema extint o si donarà que parlar.


Potser siga un dels partits en què el Sueca ha obtingut una victoria de manera més neta els darrers anys. Gairebé les cinc victòries (4 d’elles; Fos, Cebolla, de la Calle, del Arco; en les 5 primeres taules) es van obtenir de una manera aparentment lógica, fruit de criteris posicionals.

A més s’ha de dir que els jugadors del Silla van incòrrer, en alguna ocasió, en aventures poc preparades que es van costar cares. Per exemple fou el cas de Zaragozá. Les victories dels de l’Horta van correspondre als veterans Vila, contra Albert, i Salmerón contra Máñez. Saberen aprofitar momentàniament el desconcert dels seus rivals. A la taula 3 hi hagué un desenllaç violent: Benedito guanyà a Oltra per caiguda de bandera, malgrat que per moments semblava que seria el contrari. La qüestió era si les blanques podrien escapar d’un asedi de mat. Mirant de poder fugir van sucumbir. Superficialment, i si no que algún corregisca, crec que el reis’escapava.
Comparte en Google Plus

Acerca de Vicent

Colabora en AjedrezValenciano.com

0 comentarios :

Publicar un comentario