Jaque Mate de Torrent 3,5 – Sueca 4,5, i Sueca 2,5 – Benigànim 5,5, cronica per Salvador Mañez





Jaque Mate de Torrent 3,5 – Sueca 4,5


Després de quatre anys el CE Sueca torna a jugar en Segona Autonòmica, visitant Torrent, un lloc on no ho havia fet mai, que conste. S’ha de dir que la sala, quadrada, era un espai molt adequat, i fàcil d’accés. Tanmateix alguns jugadors visitants van arribar tard i els torrentins van tindre la cortesia d’esperar amb rellotges parats. El resultat de l’encontre no es va decidir fins l’últim moment, quan de la Calle, en taula 2, va fer valdre l’avantatge posicional i material que duia des de bastant jugades. Feia un moment, Nevado acabava d’equilibrar el match, en una partida a la taula 6, contra Albert, qui gaudia en principi de forta iniciativa al mig joc. Les victòries del Sueca van correspondre a Cebolla (1), qui va suportar ordenadament l’atac posicional de Gil i acabà guanyant-li un alfil; del Arco (4), qui mantingué un prolongat avantatge contra Fuset; i Tarazona (8), qui va encertadament immobilitzar el rei negre en un racó, i neutralitzar les maniobres agressives del rival. De les tres partides en negres que resten pels suecans, dues desfetes: Oltra (3) i Ramón (5) per errades tàctiques inesperades, ben aprofitades pels locals; i taules de Máñez (7) en una partida en la Hernándiz deixà desaprofitar un cavall d’avantatge, per precaució de no vore la dama empresonada. 


Sueca 2,5 – Benigànim 5,5


Inapel·lable. Llevat de la primera i de l’última taula, el domini dels de La Vall d’Albaida va ser manifest. En la primera, Fos va aconseguir, amb acurada tècnica forçar un final que es presumia equilibrat. Al final, valga la redundància, es va arribar a una posició en la que la única possibilitat raonable d’Engo, en un tauler desert,  era rebre mate amb dos alfils. A l’última taula, Espasa aprofità alguna errada del benjamí de Benigànim, i s’imposà sense aparents dificultats. Especial menció necessita la partida de la Calle-Barbero. Es pot dir que el mig joc va estendre llargament els seus tentacles fins el final. Peons bloquejats. Dos torres de les blanques contra dama negra que ataca un rei poc protegit. Rei negre, encara més aïllat i sotmés a amenaça de mate en una vora. Sembla taules, però de la Calle, amb el marcador 2-4 necessita guanyar. No sé si hi havia el camí, però in extremis victòria per a Barbero. Ara venen els quatre punts al·ludits: amb blanques, Alabort munta un atac posicional al flanc de rei de del Arco, Indalecio Miquel, més llargament, aconsegueix guanyar peça a Cebolla (2-0); amb negres Pallàs i Fernández, en dues defenses franceses i paciència salven les diverses amenaces de Martínez i Máñez i s’imposen amb serietat (0-2). La única partida en taules va ser disputadíssima i molt duradora; final d’alfil contra cavall i pocs peons, amb avantatge pel cavall; nogensmenys Albert aconsegueix maniobrar amb l’alfil per les taules contra Pepe Miquel, en una atmosfera desanimada; sota el punt de vista local, evidentment.


INFORMA: Salvador Mañez
Comparte en Google Plus

Acerca de Vicent

Colabora en AjedrezValenciano.com

0 comentarios :

Publicar un comentario